Resultats de la cerca

Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…

Pertangué al vescomtat de Vilamur

És situat a 1280 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alós o de Salau Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aula, es troben les bordes d’Alós L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda Alós d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839

La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’…

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Fou la població més important de la vall d'Àssua Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu L'any 2014 una iniciativa particular tornà a intentar rellançar les installacions

La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…

Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya