Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Selenga
Riu
Riu de l’Àsia central, entre Mongòlia i Rússia.
Té una extensió de 1 024 km, 409 dels quals en territori rus, i una conca de 447 000 km 2 Es forma per la fusió dels rius Ider i Muren i desemboca al llac Baikal en un delta de 680 km 2 Els seus afluents principals són l’Egijn, l’Orkhon Mongòlia, el Čikoj, el Džida i l’Uda Rússia És navegable en la totalitat del recorregut per Rússia i al llarg de 474 km de Mongòlia
Donbàs
Explotació minera
Conca hullera situada entre Ucraïna i Rússia, a la conca del Doneck Septentrional.
Comprèn una gran part de les oblasti de Lugansk i Donec’k, a l’extrem oriental d’Ucraïna, i la part est de l’ oblast’ de Dnipropetrovs’k una part força menor pertany a l’ oblast’ de Rostov Rússia A més dels grans jaciments de carbó, en té de sal i de mercuri i hom n’ha trobat de petroli i de gas Això dona lloc a una poderosa indústria siderometallúrgica, química i mecànica, amb grans centrals termoelèctriques Els centres principals són Lugansk, Donec’k, Kommunarsk i Makejevka El carbó del Donbàs fou descobert vers el 1721 i començà a ésser explotat al començament del segle XIX La…
el Donets
Riu
Riu de les repúbliques de Rússia i Ucraïna (1.016 km de longitud i 100.000 km2 de conca).
Afluent principal del Don, neix al sud de les elevacions de la Rússia central Una sèrie de rescloses en fan navegables uns 220 km Després de rebre per l’esquerra el seu afluent més important, el Kalitva, desguassa al Don aigua avall de Konstantinovskij
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Ucraïna
Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al N amb Bielorússia, al N i l’E amb Rússia, al S amb la mar d’Azov i la mar Negra, al SW amb Moldàvia i Romania i a l’W amb Hongria, Eslovàquia i Polònia; la capital és Kíiv.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…
Poltava
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Vorskla afluent del Dnièper, és un important nucli industrial construccions mecàniques, metallúrgia, producció de diamants sintètics, indústria alimentària i lleugera Centre d’ensenyament superior i d’ensenyament mitjà especial Les primeres mencions sobre la ciutat daten del 1174, bé que amb el nom de Ltava Apareix com a Poltava en els annals del 1430, any en què fou cedida per Lituània als tàtars Devastada sovint durant els s XVI i XVII, esdevingué potència cosaca en passar a Rússia 1667 Pere I el Gran, en la famosa batalla de Poltava 1709, hi derrotà l…
Dniéper
Riu
Riu del centre d’Ucraïna, el quart d’Europa en longitud (2.285 km i 504.000 km2 de conca).
El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’ oblast’ de Smolensk Rússia Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars,…
Mongòlia
Estat
Estat de l’Àsia central, situat entre Rússia, al N, i la Xina, a l’E, S i W; la capital és Ulaanbaatar.
La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27°C, i a l’estiu arriba sovint als 40°C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix només…
Volínia
Geografia històrica
Regió històrica del NW d’Ucraïna, drenada pel Bug i pel Prip’at’ Superior.
Poblada per eslaus, a les acaballes del s X fou incorporada al principat de Kíev, i al final del XII, unida al ducat de Galítsia, esdevingué independent El 1240 sofrí l’escomesa dels mongols, i des del començament del s XIV, d’una manera progressiva, Lituània hi establí el seu domini amb l’oposició de Polònia, que també la cobejava La disputa es resolgué el 1386, en constituir-se l’estat lituanopolonès Els repartiments de Polònia del 1793 i el 1795 atribuïren a Rússia quasi tota la Volínia el tractat de Riga 1921 la dividí entre Polònia i l’URSS i el…
Ulaanbaatar
Ciutat
Capital de Mongòlia i alhora ajmag independent.
Situada al N del país, vora el riu Tuul, a una altitud de 1350 m, prop d’un important jaciment de lignit Nalajch, ha crescut ràpidament gràcies a la modernització i la industrialització És l’únic centre industrial del país organitzat segons el sistema soviètic de combinats industrials Té indústria siderúrgica i tèxtil És unida per ferrocarril transsiberià amb Pequín Xina i Ulan-Ude Rússia Té aeroport internacional Universitat fundada el 1942 Primitiu centre de migració estacional, l’any 1639 esdevingué capital religiosa gràcies a la construcció del monestir Da Khure, residència del bodgo-…