Resultats de la cerca
Es mostren 11109 resultats
Irtix Negre
Riu
Nom que reb, a la seva capçalera, el riu Irtyš, fins que les seves aigües arriben al llac Zaisan, al Kazakhstan.
depressió de la Càspia
Depressió
Depressió de l’oblast’ d’Atyrau (Kazakhstan), al NE de la mar Càspia.
Almaty
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Almaty, Kazakhstan, als contraforts del Sajliskij Alatau.
Situada en una plana fèrtil, amb poca pluviositat, però ben regada pels nombrosos torrents que baixen del Tien Shan, és un centre comercial, agrícola blat, tabac i mercat fruiter raïm, pomes, que es desenvolupà ràpidament amb la construcció del ferrocarril Turk-Sib Turquestan-Sibèria l’any 1930, que la connecta amb Taškent i Novosibirsk Aeroport Construcció de maquinària pesant i conserves de fruita Universitat Sergej Mironovič Kirov, fundada el 1934 Acadèmia de Ciències del Kazakhstan Fou fundada el 1854 amb el nom de Vernyj com a fortificació russa en l’antic emplaçament de la població…
Taraz
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Džambul, al Kazakhstan, situada al nord-est de Čimkent.
Nucli industrial indústria química, metallúrgica i alimentària i nus de comunicacions ferroviàries
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
pic de Comaloforno
El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers