Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Selenga
Riu
Riu de l’Àsia central, entre Mongòlia i Rússia.
Té una extensió de 1 024 km, 409 dels quals en territori rus, i una conca de 447 000 km 2 Es forma per la fusió dels rius Ider i Muren i desemboca al llac Baikal en un delta de 680 km 2 Els seus afluents principals són l’Egijn, l’Orkhon Mongòlia, el Čikoj, el Džida i l’Uda Rússia És navegable en la totalitat del recorregut per Rússia i al llarg de 474 km de Mongòlia
Mongòlia
Estat
Estat de l’Àsia central, situat entre Rússia, al N, i la Xina, a l’E, S i W; la capital és Ulaanbaatar.
La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27°C, i a l’estiu arriba sovint als 40°C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix només…
Ulaanbaatar
Ciutat
Capital de Mongòlia i alhora ajmag independent.
Situada al N del país, vora el riu Tuul, a una altitud de 1350 m, prop d’un important jaciment de lignit Nalajch, ha crescut ràpidament gràcies a la modernització i la industrialització És l’únic centre industrial del país organitzat segons el sistema soviètic de combinats industrials Té indústria siderúrgica i tèxtil És unida per ferrocarril transsiberià amb Pequín Xina i Ulan-Ude Rússia Té aeroport internacional Universitat fundada el 1942 Primitiu centre de migració estacional, l’any 1639 esdevingué capital religiosa gràcies a la construcció del monestir Da Khure, residència…
Uvs nuur
Llac
Llac salí al NW de Mongòlia, fronterer amb Rússia.
És situat en una depressió endorreica de terrenys salins i esteparis, a 759 m d’altitud
Altan Bulag
Localitat
Localitat de l’ aimag
de Selenga, Mongòlia, centre comercial a la frontera amb Rússia, antiga duana de la ruta principal que unia Rússia amb la Xina.
Bol’šoj Sajan
Serralada
Sistema muntanyós de la República dels Buriats (Rússia), a la frontera amb Mongòlia.
Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
Àfrica
Continent
Continent situat entre els 17°30´ de longitud W (al cap Verd, Senegal) i els 51°25´ de longitud E (al cap Hāfūn, Somàlia) i entre els 37°20´ de latitud N (al cap Blanc, Tunísia) i els 34°50´ de latitud S (al cap Agulhas, Sud-àfrica).
Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…