Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
Al-Sulaymānīya
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa de l’Iraq.
Juntament amb els muḥāfaẓat d’Arbela i Dahūk constitueix la regió autònoma del Kurdistan La capital és Al-Sulaymānīya 725000 h est 2011
Shatt al-‘Arab
Riu
Riu format per la confluència, a Al-Qurna, del Tigris i l’Eufrates i que, en part, constitueix la frontera entre l’Iran, a l’E, i l’Iraq, a l’W (195 km).
Passa per Bàssora i desemboca en delta al golf Pèrsic
Sāmarrā’
Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaza de Ṣalā al-Dīn, Mesopotàmia, Iraq, situada a la riba esquerra del Tigris, 112 km al NW de Bagdad.
Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada,…
Ṣalā al-Dīn
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa de l’Iraq.
La capital és Sāmarrā’ 62 008 h 1970
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
Nuzi
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia, situada a 13 km de Kirkūk (actual Yorḡan Tepe), al SW, a la zona intermèdia entre Assíria i Babilònia.
Hi són documentats els períodes de Ḥalaf ~5200-4300 aC, al-’Ubayd ~4300-3500 aC i Ǧamdat Naṣr del final del quart millenni aC al començament del III Anomenada Gasur durant la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, canvià de nom després del 1600 aC, quan la població esdevingué majoritàriament hurrita Llavors formà part del regne de Mitanni Les excavacions 1925-31 han lliurat el pla de la ciutat, petita però florent, amb cases de tova proveïdes de bany i de servei La mansió més important era la del governador de la vila, la qual seguien les de quatre ciutadans preeminents, on han estat…
Nínive
Porta de Nínive
lachicaphoto (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Antiga vila d’Assíria, a la vora esquerra del Tigris, davant l’actual Mossul.
Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals
Nimrud
Estàtua d'un déu assiri al nord-oest del palau d'Assunasirpal a Nimrud
© Unesco
Ciutat antiga
Antiga vila d’Assíria, a la vora esquerra del Tigris, uns 25 km al S de Nínive, el nom assiri de la qual era Calah, i de l'actual Mossul.
Fundada per Salmanasar I 1274-1245 aC, Assurnasirpal II ~883-859 aC l’elegí com a capital Durant l’època sargònida ~700-612 aC decaigué, a causa de Nínive, la capital, i a partir del 612 aC deixà d’existir, a conseqüència de l’enfonsament d’Assíria Les excavacions de Layard 1845-51 i de Mallowan 1949-58 han lliurat una acròpolis amb temples, una important biblioteca, de Ninurta, palaus i una villa exterior on es troba el fort Salmanasar hom hi trobà un gran nombre de voris gravats Al març del 2015 les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista anomenat Estat Islàmic