Resultats de la cerca

Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…

Centre d’una fèrtil àrea cerealícola, a la vall del Qareh Sū Refineria de petroli, connectada per pipe-line amb el camp petrolífer de Naft-i-Shah, prop de la frontera amb l’Iraq Manufactures tèxtils i productes alimentaris Entre el 1969 i el 1986 rebé el nom de Kermānshāh, quan fou substituït pel de Bakhtarān fins el 1995, que recuperà el de Kermānshāh

L’illa pertany a l’Iran des del 1847, i en 1909-12 hi fou construïda una refineria de petroli La ciutat es desenvolupà ràpidament al voltant d’aquesta refineria i el seu port esdevingué un dels més importants del món, fins que un bombardeig 1980 durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq malmeté seriosament el port i la refineria Aeroport

La capital és Ahvāz Situat entre la plana de Mesopotàmia, al N, i el Zagros, al S, és fronterera amb l’Iraq, i s’obre a la mar pel golf Pèrsic Té una gran importància econòmica els anys setanta hom hi dugué a terme extensos treballs d’irrigació Té jaciments de petroli i una gran refineria a la ciutat d’Ābādān

Establerta a la vora dreta del riu Kaūn, en el punt on desguassa en el Shatt-al-Arabar, a 105 km del golf Pèrsic Important port exportador de productes alimentaris blat, arròs i dàtils i també de cotó i pells, és connectat amb el ferrocarril transiranià Té extensos conreus de palmera datilera Fou durament afectada per la guerra entre l’Iraq i l’Iran 1980-1988

La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…

Passa per Bàssora i desemboca en delta al golf Pèrsic

La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…