Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ormuz
Estret marí
Braç de mar entre l’Iran, al N, i la península d’Oman, al S, que uneix el golf Pèrsic amb la mar d’Aràbia.
Té 60 km d’ample en el punt més estret
golf d’Oman
Golf marí
Golf de la mar d’Aràbia, comprès entre la costa nord d’Oman i la meridional de Pèrsia.
Es comunica amb el golf Pèrsic per l’estret d’Ormūz L’amplada màxima té 320 km Masqat n’és la ciutat principal
Bandar ‘Abbās
Ciutat
Ciutat i port de l’Iran, a l’estret d’Ormuz, davant de les illes de Qeshm.
Fou fundad el 1623 pel sha ‘Abbās I i esdevingué el primer port de Pèrsia durant el s XVII
Qešm
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Lārak
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Hormoz
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Hengām
Illa
Illa a l’estret d’Ormuz, golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
Ḫuran
Estret marí
Pas marítim, a l’estret d’Ormuz, entre l’illa de Qešm i part de la zona costanera de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Iran
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…