Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
Shatt al-‘Arab
Riu
Riu format per la confluència, a Al-Qurna, del Tigris i l’Eufrates i que, en part, constitueix la frontera entre l’Iran, a l’E, i l’Iraq, a l’W (195 km).
Passa per Bàssora i desemboca en delta al golf Pèrsic
Būshehr
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Būshehr, principal port del golf Pèrsic al segle XIX 132824 h 1991
golf d’Oman
Golf marí
Golf de la mar d’Aràbia, comprès entre la costa nord d’Oman i la meridional de Pèrsia.
Es comunica amb el golf Pèrsic per l’estret d’Ormūz L’amplada màxima té 320 km Masqat n’és la ciutat principal
Khūzestān
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Ahvāz Situat entre la plana de Mesopotàmia, al N, i el Zagros, al S, és fronterera amb l’Iraq, i s’obre a la mar pel golf Pèrsic Té una gran importància econòmica els anys setanta hom hi dugué a terme extensos treballs d’irrigació Té jaciments de petroli i una gran refineria a la ciutat d’Ābādān
Khorramshahr
Ciutat
Ciutat i port de l’ostān de Khūzestān, Iran.
Establerta a la vora dreta del riu Kaūn, en el punt on desguassa en el Shatt-al-Arabar, a 105 km del golf Pèrsic Important port exportador de productes alimentaris blat, arròs i dàtils i també de cotó i pells, és connectat amb el ferrocarril transiranià Té extensos conreus de palmera datilera Fou durament afectada per la guerra entre l’Iraq i l’Iran 1980-1988
Zagros
Serralada
Sistema muntanyós del SW de l’Iran.
S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment