Resultats de la cerca

Ocupa una superfície d’unes 367 ha, la longitud de la pista és de 2,5 km i l’amplada de 61m Té capacitat per a realitzar 14 operacions per hora La terminal ocupa 4 000 km 2 , i té una capacitat per a 400 000 passatgers i una capacitat operativa de fins a 3 500 tones l’any El seu principal objectiu és facilitar la interconnexió de les terres de Ponent amb els principals aeroports d’Europa i d’Àfrica del nord, tant per al transport de mercaderies, els desplaçaments turístics al Pirineu i la costa catalana, i també reduir la dependència de la regió d’altres aeroports La seva situació connecta…

És un dels més importants centres de la indústria tèxtil del país cotó i seda Té aeroport internacional

És situada a la costa septentrional de l’illa i n'és l’únic port i aeroport És un centre industrial, amb manufactura de productes mariners, alcohol i fècules

Situada a l’estret de Corea, és el port principal del país i la segona ciutat en població Exporta soia, arròs, seda, peix i bestiar i importa carburants, metalls, cautxú, cotó i maquinària És un centre pesquer Té drassanes i indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil cotó i seda, química, sucrera i alimentària Nus de comunicacions té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Nacional de Pusan, fundada el 1946, i la Universitat de Dong-a, el 1947

És situada al NW del país, a la vora del riu Han i al peu del mont Pukhan És unida per ferrocarril a Inch’ŏn, el seu port a la mar Groga, a Mokp’o i Pusan a l’extrem S de la península Durant la dominació japonesa 1910-45 es convertí en un gran centre industrial modern i s’estengué fora de les muralles dotada d’un nou port a Inch’ŏn, es convertí en el gran centre industrial i comercial del país i hom hi establí diverses fàbriques al llarg del Han cap a Inch’ŏn Destruïda la ciutat durant la guerra de Corea, fou ràpidament reconstruïda i hom creà noves indústries tèxtil cotó, farinera, cervesera…

Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari, que el 1965 aportava el 38% del PIB i ocupava el 55% de la població activa, actualment és el menys important a causa de les millores tècniques, la racionalització de la producció i el creixement accelerat dels sectors industrial i dels serveis 6% del PIB i 10% de la població activa el 2000 Els conreus ocupen un 20% de la superfície, i un 65% és coberta de bosc La resta és destinada a espai urbà i altres usos El primer conreu és, amb diferència, l’arròs, produït en petites explotacions per al consum domèstic Conreus d’arròs…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…