Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Rio Grande do Norte
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de tipus xeròfil,…
Pernambuco
Divisió administrativa
Estat del nord-est del Brasil.
La capital és Recife Limita al nord amb els estats de Paraíba i Ceará, a l’est amb l’oceà Atlàntic, al sud amb l’estat de Bahia i a l’oest amb aquest últim i el de Piauí Forma part, a l’oest, de l’escut paleozoic brasiler El sistema orogràfic consisteix en ramificacions de la serralada que forma el vessant septentrional de la conca del riu San Francisco, el més important El territori comprèn una faixa costanera de 200 km de llarg Matta, un altiplà interior Sertão i entre ambdues àrees una zona intermèdia de terrasses i costes Caatinga En les regions no costaneres el relleu ha format les…
Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
Crespià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa i amb l’Alt Empordà..
Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…
el Pla de l’Estany
Comarca
Comarca de Catalunya.
Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…