Resultats de la cerca
Es mostren 1788 resultats
la Font de la Salut
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut) del municipi de Traiguera (Baix Maestrat), al S de la vila.
És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca
els Àngels
![](/sites/default/files/media/FOTO2/els_angels_Castello.jpg)
Vista del santuari dels Àngels
© CIC-Moià
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, al terme municipal de Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat), situat al cim de la serra dels Àngels, a l’est de la vila.
Al segle XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l’edifici
Andina
Divisió administrativa
Regió politicoadministrativa de l’Argentina (429 125 km 2
; 2 277 000 h [1986]).
Altiplano
Vista de l’Altiplano bolivià
© X. Pintanel
Altiplà
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.
D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions…
Almedíxer
Caseria
Caseria del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situada a la dreta de la rambla de les Coves, a l’extrem meridional del terme.
torre d’Almadun
Història
Antiga torre de defensa situada a la costa del Baix Maestrat, al S i dins el terme municipal de Peníscola.
Gran Chaco
![](/sites/default/files/media/FOTO/CHACO_GRAN.jpg)
Mapa de la regió del Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
Chaco
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Litoral.
La capital és Resistencia Situada al Chaco Austral, entre els rius Bermejo i Teuco, al nord, i el Paraná-Paraguai, a l’est Els rius Bermejo, Río de Oro, Guaycurú, Negro, afluents del Paraguai i Paraná, a causa de l’horitzontalitat del territori, flueixen lentament formant nombrosos aiguamolls La font de riquesa principal és la utilització dels boscs fusta del quebratxo, jacaranda i la producció de cotó La indústria es basa en l’elaboració del cotó i els adobs, en les refineries de sucre i en les indústries derivades de la fusta Les ciutats principals són Resistencia i Barranqueras, a l’est, i…
riu Cervol
Riu
Riu dels Ports i del Baix Maestrat.
Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la Sénia Baix…
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall mitjana de la rambla de Cervera o riu Sec, a l’indret on aquesta travessa els contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, formant una sèrie de petits meandres.
El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina