Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Palenque

Temple de les Inscripcions i Piràmide, a Palenque
© Corel - Claire Rydell
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Important ciutat maia, del període clàssic (600 a 900 dC), situada a la vall del riu Usumacinta, a l’estat mexicà de Chiapas.
Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies
Aguascalientes
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic.
La capital és Aguascalientes Situat a l’altiplà mexicà, als contraforts de la Sierra Madre Occidental, drenat per nombrosos torrents de les conques del riu Aguascalientes i del Calvillo De clima temperat semiàrid, rep el nom de les abundants fonts termals L’agricultura, molt desenvolupada a partir de la segona meitat del s XX amb la introducció del regadiu a gran escala, és la principal activitat moresc, tabac, cotó, blat, alfals, vinya Ramaderia cavalls i mules Hi ha jaciments de zinc, coure i or Ferrocarrils i carreteres a Ciutat de Mèxic i a Tampico
Tenochtitlán

El Templo Mayor de Tenochtitlán
Andrea Stefanini (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital dels asteques, construïda (segle XIV) en una illa del llac Texcoco (avui dessecat), sobre les ruïnes de la qual hom bastí l’actual Mèxic.
Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com…
Veracruz
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, limitat al N per l’estat de Tamaulipas i pel golf de Mèxic, a l’E pel golf de Mèxic i l’estat de Tabasco, al S pels estats de Chiapas, Oaxaca i Puebla i a l’W per aquest estat i els d’Hidalgo i San Luis Potosí.
La capital és Jalapa Enríquez Forma una estreta franja de terra entre la mar i les serralades de la part occidental La zona NW és limitada per la Sierra Madre Oriental Els rius són nombrosos, però curts Blanco, Papaloapán, San Juan, Coatzacoalcos, Pánuco, etc El clima és tropical plujós L’economia es basa en l’agricultura canya de sucre, cafè, tabac, plàtans, moresc, llegums i fruita tropical i en la ramaderia bovina i cavallina Hi ha explotacions forestals, indústria petroliera i dels seus derivats, química, tèxtil i del calçat En temps precolombins fou habitat per tribus de…
Oaxaca de Juárez
La casa d’Hernán Cortés, a Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, situada a l’ampla vall d’Oaxaca.
És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s XVII La façana i l’exterior…
Tabasco
Divisió administrativa
Estat federat del SE de Mèxic, que limita al N amb el golf de Mèxic, a l’E amb Guatemala, al S amb l’estat de Chiapas i a l’W amb el de Veracruz.
La capital és Villahermosa És una regió plana que no sobrepassa els 200 m d’altitud, composta per materials sedimentaris del Quaternari, aportats pels nombrosos rius que la travessen Gonzálvez, Grijalba, Usumacinta, etc Cap al S es troben els contraforts de la Meseta de Chiapas La costa és molt baixa, amb nombroses albuferes El clima és tropical i humit 2 000 mm Amb vegetació abundant, la regió produeix tota classe de productes tropicals cacau, cafè, canya de sucre, cautxú, tabac, cereals i llegums Explotació forestal i ramadera Indústria poc desenvolupada sucre, aiguardent,…
Baixa Califòrnia
Península
Península de Mèxic, a la costa occidental, compresa entre l’oceà Pacífic i el golf de Califòrnia.
Té una forma allargada 1 100 km i estreta entre 40 i 150 km d’amplada La seva superfície és de 143 396 km 2 Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península 3 095 m, La Giganta i San Lorenzo Al sector central hi ha nombrosos volcans A l’extrem nord del golf, el riu Colorado forma un delta El…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’alçada.
S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…
Mèxic

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…