Resultats de la cerca

Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les galàxies exteriors, la…

Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i…

Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…

Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…

La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…