Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Albuquerque
Ciutat
Ciutat de l’estat de New México, als EUA, vora el Río Grande.
Fundada el 1706 pels castellans, és centre comercial i estació terminal de tràfic aeri i ferroviari transcontinental Ha rebut un gran impuls des del 1945 a causa de l’establiment de les bases d’investigació i llançament de míssils Indústries alimentàries Universitat
Elizabeth
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova Jersey, als EUA.
Forma part de l’àrea metropolitana de Nova York, a la vora de la badia de Newark Fou un dels primers assentaments de l’estat 1664, i des del 1835, amb l’establiment de la Singer Sewring Company, pol de descongestió industrial de Nova York acer, productes químics, maquinària
El Paso
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA, a la vora esquerra del Río Bravo.
És la principal ciutat de la frontera mexicana, davant Ciudad Juárez El seu primer establiment data del 1659 El 1890 tenia 10 000 h, i el seu creixement demogràfic és degut a la situació en una ruta transcontinental, al centre d’una rica regió ramadera, i al turisme més d’un milió de visitants l’any La indústria hi és recent petroquímica, mecànica i alimentària Centre d’ensenyament superior University of Texas, fundada el 1913
Wilmington
Ciutat
Ciutat de l’estat de Delaware, EUA.
Situada a la confluència del Brandywine Creek amb el Christina, és la ciutat més poblada de l’estat i un centre industrial indústries químiques i tèxtils, foneries, construccions ferroviàries, etc i comercial, afavorit per un bon port fluvial Fundada per emigrants suecs 1638, fou ocupada pels holandesos 1655, que l’anomenaren Altena, i pels anglesos 1664 Amb l’establiment dels quàquers ~1730 adquirí el títol de ciutat Eleuthère Irénée Dupont de Nemours hi fundà una fàbrica de pólvora 1802, que amb el temps esdevingué la famosa indústria de plàstics i fibres sintètiques Du Pont de…
Nova Orleans
Ciutat
Ciutat de l’estat de Louisiana, EUA.
Situada al delta del Mississipí, s’estén per la riba esquerra del riu i cap al llac Pontchartrain, a l’interior Ciutat moderna, té, al centre, l’originari establiment francès, el Vieux Carré Convertida en un gran centre comercial i un nucli industrial, el port és dels més importants dels EUA exporta cereals, cotó i petroli És un gran mercat del cotó Les indústries més representatives són les tèxtils, les alimentàries sucre, les químiques, les refineries de petroli i les construccions navals i aeronàutiques Nus de comunicacions Fundada en 1717-18 per la Companyia de les Índies Occidentals de…
Massachusetts
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la regió de Nova Anglaterra.
La capital és Boston El relleu va des d’unes muntanyes de tipus apalatxià, a l’W Hoosac Range, a un peneplà i una costa molt retallada, a l’E El clima és temperat fred, amb una mitjana de -1,1°C al mes de gener i de 22,9°C al mes de juliol la pluviositat, a Boston, és de 1 086 mm anuals La població assoleix una densitat molt elevada 288 h/km 2 El sector primari és una de les fonts principals de riquesa, amb una agricultura i una ramaderia molt desenvolupades i amb una explotació pesquera notable Fou un dels primers estats on foren installades indústries, que continuen essent molt importants…
Baltimore
Ciutat
Ciutat dels EUA, a l’estat de Maryland, a la badia de Chesapeake (l’aglomeració 2.382.172 h).
És un important nucli industrial indústria siderúrgica, alimentària, química i tèxtil, refineries de petroli, construcció naval i aeronàutica i un centre comercial Posseeix un dels ports més importants dels EUA, exportador principalment de cereals, cotó, tabac, carbó i derivats del petroli, i té aeroport És un centre de comunicacions ferroviàries, per carretera, marítimes i aèries Centre d’ensenyament superior, té nou universitats i colleges , entre els quals destaca la Johns Hopkins University, fundada l’any 1876 Malgrat que el primer establiment tingué lloc a mitjan segle XVII…
Califòrnia
Regió
Regió de l’Amèrica del Nord, a la costa del Pacífic, des del paral·lel 42°, al nord, fins al cap de San Lucas, extrem meridional de la península de la Baixa Califòrnia
, al sud.
És dividida entre l’estat de Califòrnia EUA, al nord, i l’estat de la Baixa Califòrnia Mèxic i el de la Baixa Califòrnia Sud Mèxic, al sector peninsular El territori de Califòrnia fou explorat pels castellans a partir de l’expedició de Diego Hurtado de Mendoza, que entrà al golf de Califòrnia el 1532, i la de Diego Becerra, que arribà l’any següent a la Baixa Califòrnia Atribuïda al virregnat de Nova Espanya 1534, hi continuaren les expedicions Hernán Cortés i Hernando de Grijalva 1535, Francisco de Ulloa, que el 1539 explorà la costa occidental de la Baixa Califòrnia, i Juan Rodríguez…
Nova York

L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…
Estats Units d’Amèrica

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…