Resultats de la cerca

La construcció començà l’any 1942, que els japonesos envaïren les illes Aleutianes, i fou usada com a carretera militar no fou oberta al tràfic comercial i turístic fins el 1948 Aquesta carretera rep també el nom d' Alcan

Fundada el 1895, el seu creixement ha estat molt important Refineries de petroli i indústries químiques i de la fusta Juntament amb els ports d’Orange i Neches forma un dels districtes portuaris de més tràfic de l’Amèrica del Nord

Fundada el 1706 pels castellans, és centre comercial i estació terminal de tràfic aeri i ferroviari transcontinental Ha rebut un gran impuls des del 1945 a causa de l’establiment de les bases d’investigació i llançament de míssils Indústries alimentàries Universitat

Refineries de petroli, indústria química i de la fusta i drassanes El seu port forma, juntament amb els de Port Arthur, Orange i Port Neches, un dels districtes portuaris de més tràfic de l’Amèrica del Nord Entroncament de carreteres i ferrocarrils té aeroport internacional

El seu port registra un tràfic notable petroli Posseeix indústries tèxtils i mecàniques Centre d’ensenyament superior Brown University, fundada el 1764, Rhode Island College, el 1854 i Providence College, el 1917 Té aeroport internacional És bisbat anglicà Fou fundada el 1636 una de les més antigues del país per Roger Williams

És una vall fluvial submergida, parallela a la línia de la costa i connectada amb l’oceà Pacífic per l’estret de Golden Gate, travessat pel pont homònim Té una longitud de 97 km i una amplada de 5 a 22 km i constitueix un dels ports naturals més espectaculars del món Conté les illes Treasure, Yerba Buena, Angel i Alcatraz i, entorn, s’assenten grans nuclis urbans, com San Francisco, Oakland, Berkeley, Richmond, Alameda, San Leandro i Hayward, cinturó urbanitzat d’uns 45 km de llargada a la costa oriental El conjunt dels seus ports registra un tràfic només superat, a la costa nord…

És un centre de comunicacions de primer ordre, situat a l’encreuament de fonamentals vies fèrries i carreteres El port és un dels de més tràfic fluvial del país Gaudeix d’una economia molt diversificada, que es beneficia de la producció local de primeres matèries ferro, plom, zinc, coure, alumini i magnesi Es destaca la indústria aeronàutica i automobilística, la de material ferroviari, química, alimentària, tèxtil i de fabricació de components electrònics És també un gran mercat de bestiar, cereals, llana i fusta de construcció Té aeroport internacional Centre d’ensenyament…

És la ciutat més gran de l’estat, el creixement demogràfic de la qual és més important, els últims anys, a l’àrea urbana del 1950 al 1970 un increment del 21,1% que no pas al centre És el més gran port carboner del llac, amb un tràfic superior a 900 000 t anuals, i un important mercat agrícola i centre de comerç a l’engròs Gran nucli d’indústria manufacturera, que ocupa en aquest sector el 42% de la població activa maquinària elèctrica, per a la construcció, minera i agrícola, indústria alimentària i de material científic Nus ferroviari i de carreteres Aeroport Centre d’…

Situada a l’W de l’estat, on els rius Monongahela i Allegheny conflueixen per a formar l’Ohio i constitueixen l’anomenat Golden Triangle , nucli de la ciutat i centre de negocis La ciutat s’estén per les valls cap a l’altiplà, on han crescut els barris residencials És el principal centre de la indústria siderúrgica dels EUA i del món, seu de la United States Steel Corporation La indústria s’estén per les valls dels rius, que tenen important tràfic fluvial carbó, ferro, acer, petroli, etc inclou, a més, construcció elèctrica, alimentària i un actiu sector de l’alumini Important nus de…

És la ciutat més gran de l’estat i la quarta del país L’àrea metropolitana Filadèlfia-Wilmington-Trenton és la quarta dels EUA, amb 5 549 000 h 1980 És situada en una plataforma fluvial, a la confluència del Delaware i del seu afluent, el Schuykill Fundada el 1682 per William Penn per als quàquers, al cap de cent anys era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país Demogràficament, no fou desbancada per Nova York fins el 1850, quan tenia 120 000 h, xifra que passà a 500 000 el 1860 per l’annexió dels suburbis de Bucks, Chester, Burlington i Camden, i a 1 850 000 el…