Resultats de la cerca

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…

Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…

Situació i presentació El terme municipal es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell, comarca a la qual pertangué fins a la creació de la del Pla d’Urgell l’any 1988, i les Garrigues Limita també amb els municipis urgellesos de Bellpuig a l’E i Belianes al SE, amb el garriguenc d’Arbeca al S, i amb els de Castellnou de Seana al N, i Golmés i Miralcamp a l’W, de la comarca del Pla d’Urgell El relleu és molt pla, la qual cosa afavoreix l’organització dels regadius segueix una suau inclinació vers ponent, que solament es palesa per la direcció habitual dels corrents d…

Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…

Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i…

Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…

La geografia La geografia física Les illes, en nombre de 10 Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia, São Nicolau, Sal, Boa Vista, Maio, São Tiago, Fogo i Brava, a més de nombrosos illots, són d’origen volcànic i presenten un aspecte muntanyós el cim culminant és Pico 2830 m alt, a l’illa de Fogo El clima és càlid i sec 25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia La geografia econòmica i l’economia El principal recurs econòmic és l’agricultura cafè, blat de moro, cocos, batates, canya de sucre, mandioca, en general per a l’alimentació, i sobretot, les bananes, conreus regats al…

Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…

Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…

Situació i presentació Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW terme de Josa i Tuixén i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW terme de la Coma i la Pedra i S terme de Guixers Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada 2307 m A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres Pel que fa a les…