Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
el Secà
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Almassora (Plana Alta), a la carretera de Barcelona a València, a l’esquerra del Millars.
Comprèn el santuari de Santa Quitèria
la Ribera de Cabanes
Sector marítim del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s’estenia l’antic terme d’Albalat dels Ànecs
.
A la zona més pròxima a la platja hi ha l' albufera delaRiberade Cabanes o albufera dels Ànecs Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València
Albalat dels Ànecs
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell, actualment enrunat, del terme municipal de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), a la façana marítima (anomenada la Ribera de Cabanes).
Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs coneguda abans també per albufera d’Albalat , la qual fou l’origen del despoblament Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575
Montalbà
Antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), al S de la vila, prop del mas d’Estadella.
S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII
Santa Quitèria
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi d’Almassora (Plana Alta), a l’esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València.
Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang
Passanant
Poble
Poble (714 m alt.) i cap de municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat en un altiplà, al N del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Jaume segle XVIII, on fins el 1936 era molt venerada la imatge de la Mare de Déu Negra Passanant era lloc de romiatge de la contrada No resta pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079, que fou dels Cervera i dels Òdena i que passà el 1261 als hospitalers, que n'adquiriren la plena jurisdicció el 1380, dins el gran priorat de Catalunya des del 1406 fou de la comanda de Barcelona
Santa Perpètua de Gaià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat a l’esquerra del Gaià, a l’indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua
, esglaonat al vessant d’un grop calcari que obliga el riu a descriure un meandre.
Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del s X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà s XVII i als marquesos d’Aitona s XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de municipi, al qual…
bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de…