Resultats de la cerca

La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…

Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur

El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell

Es troba a 7 km d’Agramunt, al peu de la carretera a Bellpuig el canal d’Urgell passa per sota mateix de les cases L’estructura urbana és formada per algunes edificacions entorn de la placeta rectangular oberta només per la banda de migdia La festa major s’escau l’1 d’agost Al cim de la serra d’Almenara, damunt el poblet, s’aixeca la torre de guaita o defensa dita el Pilar d’Almenara Aquest terme, de gran valor estratègic en aquesta primera època medieval, sobre la Ribera de Sió i el Pla de Mascançà, fou conquerit per Armengol IV, com Agramunt, el 1070 El 1139 Ramon Arnau rebé del comte…

Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli…