Resultats de la cerca

L’antiga quadra i parròquia de Sant Martí de Biure o Biure de Berguedà, que, com Valloriola, també es considera compresa dins l’entitat de població de la Guàrdia, és a prop de la riera del Pontarró i del rec de Passavant Compta amb l’església de Sant Martí Sembla que Biure fou residència de l’orde dels templers des de la segona meitat del segle XII fins que fou extingit, a la primera meitat del segle XIV L’època de les grans pestes, el segle XIV, provocà un despoblament que motivà l’agregació de Sant Martí de Biure a la parròquia de Sant Andreu de Sagàs

L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’…

L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…

Situació i presentació Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures a l’extrem nord-est fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan W, la Quar N i Santa Maria de Merlès E A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola també…

Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la divisòria d’aigües esmentada i les primeres elevacions de la serra…

Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…