Resultats de la cerca

Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del…

El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant Mateu L’església…

Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ ad Sanctum Georgium qui est in Alass ”, de 5 sous La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates

L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV

Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “ in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam ” El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va fer a Santa Maria de la Seu de la vila…

L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica Formava part de l’antic terme de Betlan L’església parroquial de Sant Llorenç © Xevi Varela El lloc apareix esmentat com Munt l’any 1278 i Monte el 1372 El dia 21 de novembre de 1313 els cònsols i els vint-i-quatre caps de casa de Mont juraren fidelitat al rei Jaume II a través del seu procurador Guillem de Castellnou

L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu