Resultats de la cerca

L’origen de la capella sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al segle XVI, bé que l’església té una part dels segle XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs…

L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…

Situació i presentació És situat a la plana del Camp de Tarragona, tocant a mar El terme consta de dos sectors l’occidental o antic terme de Cambrils i l’oriental, o antic terme de Vilafortuny, separats gairebé pel terme municipal de Vinyols i els Arcs El sector occidental és comprès entre la riera de Riudecanyes, que el separa per l’W del municipi de Mont-roig del Camp, i la riera d’Alforja, que segueix de prop el límit amb el terme de Vinyols i els Arcs La riera de Riudoms forma el límit nord-oest del sector oriental amb Vinyols, límit que es completa al N amb Riudoms i a l’E amb els termes…

La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…

La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per…

Situació i presentació El terme de Pratdip, situat al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia, és limitat per Colldejou N, per Vilanova d’Escornalbou en un punt NE, Mont-roig del Camp E, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant S i SW i Tivissa NW, de la Ribera d’Ebre El seu terreny és molt trencat i esquerp va dels 100 m vora el riu de Llastres, que el separa de Vandellòs, als més de 800 m al Cavall Bernat o als vessants de Mont-redon, a la serra de Llaberia El terme és format bàsicament per la vall del barranc de la Dòvia al qual conflueix el de Santa Marina, que duu les seves aigües al…

Situació i presentació El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 l’antic terme era de només 6,8 km 2 , després d’haver-hi incorporat el de la Mussara El terme limita amb els de l’Aleixar S, l’Albiol E, Mont-ral NE, de l’Alt Camp, Capafonts N, la Febró N i NW, Arbolí W i Alforja SW El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec 982 m, i als 1055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom Abunden els boscos de pins i alzines L’antic…

Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols És drenat…

Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…

Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot finalment l’…