Resultats de la cerca

L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que…

Consta existent des del 1164 La capella actual fou reedificada al segle XVIII

Abans fou parròquia independent 1255, però a partir del s XV consta com a sufragània de Gisclareny

És un edifici romànic del s XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170 Al s XIV era sotmès a Castellar del Riu

Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny Consta com a parròquia independent del s XII al XIX ara és sufragània de la de Gisclareny

L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…

El vessant meridional de la vall és cobert per l’important bosc dit la baga de Gresolet Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s’extingí al s XIV El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l’església i la casa refetes posteriorment per als ermitans

La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al s XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del s XII

L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…

L’edifici L’església, força reformada, encara conserva l’estructura romànica segle XII d’una sola nau rectangular i absis semicircular a llevant, illuminats per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, l’una oberta al centre de l’absis i decorada amb un motiu senzill de petits botons, i les altres dues als murs sud i oest, aquesta darrera ornada, tant per dins com per fora, amb una motllura escacada Una volta de canó apuntada cobreix la nau, i l’absis en té una de quart d’esfera La porta d’entrada és molt simple, amb dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació A les…