Resultats de la cerca
Es mostren 1912 resultats
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mare de Déu de la Mata Formava municipi independent a mitjan segle XIX
el Cint
Poble
Poble del municipi de l’Espunyola (Berguedà), al NW del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint; entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt.).
Pertangué al ducat de Cardona
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
vegueria de Cerdanya
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya constituïda a mitjan sXII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del sXIV).
La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als s XVI-XVII, que esdevingué sotsvegueria dependent de la vegueria de Camprodon A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa 1660, l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya , amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa 1790, que fou incorporada al districte de Prada del…
Catllarí
Història
Antiga quadra actualment annexa al municipi de Montmajor (Berguedà), als vessants occidentals dels rasos de Peguera, a la capçalera de l’aigua d’Ora; enclavada entre els municipis de Fígols de les Mines i de Castellar del Riu (Berguedà) i el de Guixers (Solsonès), té una superfície de 5,45 km2.
Hi ha l’antiga casa de les Canals de Catllarí amb l’església romànica de Sant Martí de les Canals o de Catllarí Al segle XIX, formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí L’antiga quadra de Valielles formà part del terme de Catllarí
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest…
les Casulles
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallcebre (Berguedà), a la dreta del riu de Saldes.
Castellserà
Sector o indret
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja al segle XVIII al del Cint, en el municipi de l'Espunyola (Berguedà).
Se situava al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, també coneguda com a Sant Nicolau i Sant Cebrià i, posteriorment, per Sants Metges, venerats a la comarca des del segle XVI L’església, molt malmesa, fou construïda de nou en un emplaçament proper, a l’últim terç del segle XIX, i està dedicada als Sants Metges
Castellberguedà

Vista parcial de Castellberguedà (Berguedà)
© Fototeca.cat
Muntanya
Turó espadat (1 292 m) a ponent del santuari de Queralt (Berguedà), fortificat durant les guerres carlines.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina