Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
la Portella
Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle…
Sant Feliu de Lluelles
Ermita
Església del segle XI del municipi de Montmajor (Berguedà), de la qual ja no queden restes. L'edifici actual és del segle XVIII i està dedicat a Sant Pere i Sant Feliu.
Murcurols
Masia
Masia del municipi de Gisclareny (Berguedà), situada al vessant dret de la vall de Murcurols, drenada pel torrent de Murcurols, afluent de capçalera del Bastareny; al mateix vessant dret hi ha el gran bosc dit la baga de Murcurols .
Prop de la masia hi havia el castell i l'església de Santa Maria, dels quals no en queden restes
monestir de Puig-reig
Monestir
Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028, situat al municipi de Puig-reig (Berguedà).
Es suposa que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat El 1212 existia una masia anomenada Sant Julià
l’Espà
Poble
Poble del municipi de Saldes (Berguedà), situat al vessant S del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial Sant Andreu és romànica Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga Es coneix l'existència d'un antic castell, del qual no en queden restes
Santfeliu
Masia
Masia del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
Anteriorment, hi havia una església d'origen romànic dedicada a Sant Feliu, de la qual no es conserven restes, que donà el nom de l’actual masia Prop hi ha les restes de dues sepultures exavades a la roca
serra de Picamill
Serra
Alineació orogràfica dels Prepirineus del Berguedà, entre els municipis de la Nou i Vilada.
El collet de Picamill 1 370 m alt no és emprat per les comunicacions perquè és gairebé tan alt com el Picamill 1 407 m, que perd alçada cap al S Separa les conques del torrent de la Nou i el de la Font del Sofre
Sant Pere de Casserres
Monestir
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres (Berguedà), vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al segle XV
Sant Amanç de Pedrós
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), al S del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del segle XII