Resultats de la cerca

Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de torre, són d’obra molt més moderna L’església,…

L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al…

L’edifici L’església, força reformada, encara conserva l’estructura romànica segle XII d’una sola nau rectangular i absis semicircular a llevant, illuminats per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, l’una oberta al centre de l’absis i decorada amb un motiu senzill de petits botons, i les altres dues als murs sud i oest, aquesta darrera ornada, tant per dins com per fora, amb una motllura escacada Una volta de canó apuntada cobreix la nau, i l’absis en té una de quart d’esfera La porta d’entrada és molt simple, amb dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació A les…

L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…

Situació i presentació Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de Merola, que més avall li fa de frontera amb el terme de Puig-reig D’altra banda, pel NE, un petit tram del Llobregat li fa de límit amb el…

Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…

Aquesta església és un dels exemplars més interessants de tota la comarca i un dels més destacats de Catalunya per la seva barreja d’elements preromànics i romànics Consta de tres naus, de les quals la central és més alta i la lateral sud només conserva el tram de llevant La capçalera, situada al sud-est, consisteix en tres absis, el central de planta gairebé quadrada i els dos laterals de planta de ferradura Una volta de canó ultrapassada cobreix l’absis central, i les dues absidioles tenen una volta esfèrica una mica aplanada La nau central té una coberta d’encavallades simples feta a…

L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…