Resultats de la cerca

El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps segles IX-X Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de…

És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII

Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell

Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al segle XV

El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga

L’església, romànica segle XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena Fou parroquial fins al segle XVI després s’uní com a sufragània a Castellar de n’Hug Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels segles XII i XIV

Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del segle XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià

El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic

L’església, situada en una plataforma a la dreta del Llobregat, és esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll Té una base preromànica, potser d’època visigòtica a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702 hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular Fou capgirada en època romànica segles XII-XIII, i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació provincial de Barcelona en 1959-62 Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca Prop de l'església, sobre un turó, hi ha restes del que havia de ser una torre de defensa

Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de torre, són d’obra molt més moderna L’església, esmentada el 1010,…