Resultats de la cerca

Es mostren 71 resultats

la Guàrdia de Sagàs

Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs

© Fototeca.cat

Santuari
Poble
Poble i santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia ) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica segles XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Gran enciclopèdia catalana

les Canals de Catllarí

Història
Nom amb el qual també és coneguda l’antiga quadra de Catllarí (Berguedà).
Gran enciclopèdia catalana

vegueria de Cerdanya

Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya constituïda a mitjan sXII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del sXIV).
La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als s XVI-XVII, que esdevingué sotsvegueria dependent de la vegueria de Camprodon A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa 1660, l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya , amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa 1790, que fou incorporada al districte…
Gran enciclopèdia catalana

Miralles

Església
Masia i antiga església dedicada a Sant Genís, de Cercs (Berguedà), a l’esquerra del riu Demetge. També coneguda amb el nom de Merolla de Miralles.
Gran enciclopèdia catalana

Roma

Masia
Masia del municipi de Borredà (Berguedà), a l’esquerra de la riera de Merlès, prop de l’antiga església parroquial de Comià, a la qual ha donat també nom.
Gran enciclopèdia catalana

Llinars de l’Aiguadora

Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mare de Déu de la Mata Formava municipi independent a mitjan segle XIX
Gran enciclopèdia catalana

pas de Gosolans

Collada
Coll (2 400 m) de la serra de Cadí, dit també coll de prat d'Aguiló, obert entre la coma dels Cortils (Berguedà) i la vall de Bastanist (Baixa Cerdanya), per on passa el camí de Gósol a la Cerdanya.
Gran enciclopèdia catalana

quadra de Montdarn

Història
Antiga quadra del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà) (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi al segle XIX.
Gran enciclopèdia catalana

Can Manent

Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada a la dreta del Llobregat, abans de l’aiguabarreig amb la riera de Merlès, també coneguda com colònia Manent o cal Riera, pel nom del propietari dels terrenys on va ser construïda.
Gran enciclopèdia catalana

Pinós de Biure

Nom amb el qual també és conegut el poble de Sant Pau de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat al cim de la serra de Pinós (789 m alt.), que separa el Bages del Berguedà, entre les valls de Merlès, Gaià i Relat.
Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós
Gran enciclopèdia catalana