Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Benoni
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica, als contraforts del Witwatersrand.
Situada a l’est de Johannesburg, és un nucli industrial maquinària, indústria elèctrica i siderúrgica i miner or, i nus de comunicacions ferrocarril, carretera, aeroport
Port Elizabeth
Ciutat
Ciutat de la província del Cap Oriental, República de Sud-àfrica, situada a la badia d’Algoa.
És el tercer port en importància de la República, a través del qual hom exporta, principalment, llana, fruites i conserves Nucli industrial, especialitzat en indústria automobilística, mecànica, tèxtil, del ciment i del cautxú Té aeroport internacional
Johannesburg

Panoràmica de Johannesburg des del Carlton Centre
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica.
La població és formada per blancs un 35%, negres i asiàtics És la ciutat més gran del país, i el seu desenvolupament va lligat al descobriment 1886 i a l’explotació de jaciments d’or, de diamants i d’urani Té Universitat des del 1921 És el principal aeroport de l’estat
Durban
Ciutat
Ciutat de la província de Natal, República de Sud-àfrica, a la costa de l’Índic.
És un dels principals ports d’Àfrica i un important nucli industrial indústria sucrera, tèxtil, de la confecció, mecànica, de muntatge d’automòbils, química, de pneumàtics, de fertilitzants, una refineria de sucre i dues refineries de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Durban-Westville, fundada el 1960, i University of Natal, el 1910
Ciutat del Cap

La Ciutat del Cap des del mar
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província del Cap Occidental i capital legislativa de Sud-àfrica, vora l’Atlàntic, a l’extremitat septentrional de la península del Cap.
Situada entre el mont Table i la badia de Table El pla urbà és ortogonal, amb una quadrícula de carrers orientada per blocs en la direcció del perfil de la platja de la badia La creixença urbana s’ha esdevingut per absorció de les àrees suburbanes circumdants per l’aglomeració és la segona ciutat del país És centre comercial d’una gran regió agrícola i ramadera, i mercat de fruites, cereals, vins i llana El seu port, que inclou modernes installacions pesqueres, és el més important de la República, tant pel moviment comercial com pel de passatgers La indústria és notablement diversificada, amb…
Aiguaviva

Petit agrupament que centra el municipi d’Aiguaviva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a l’extrem SW del pla de Girona i pels turons que limiten aquest pla.
Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Bescanó, al N amb el de Vilablareix, a l’E amb el de Fornells de la Selva, i al S afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar també per l’W, ambdós de la comarca de la Selva Rega la part septentrional del terme el Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre Una part del sector més accidentat és boscada, amb alzines, alzines sureres, pins i roures El poblament és disseminat i repartit entre el poble d’Aiguaviva, cap de municipi, les caseries de Güell, Masrocs, Puigtorrat, Migdia i les Rajoleries, i les…
Bescanó

Ajuntament de Bescanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…
el Gironès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…