Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
la Ciutat Jardí
Urbanització
Urbanització residencial construïda des del 1921 a la platja de sa Paret Blanca, a llevant de Palma (Mallorca), per la Societat El Progrés Urbà, segons plans de Carles Garau.
Mancor
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer.
El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt, a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt, puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró 641 m alt Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE 148 ha i de l’alzina al NW 140 ha La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha Els conreus 720 ha són gairebé tots de secà predominen els conreus herbacis 46 ha, les oliveres 188 ha, la vinya…
sa Torre Nova
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), construïda damunt la punta de sa Porrassa (o de Pasqual Martí), promontori coronat per la torre nova de sa Porrassa, entre Palma Nova i es Magaluf.
sa Ràpita
Nucli residencial del municipi de Campos (Mallorca), situat a la costa, vora l’antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l’arenal de sa Ràpita
.
És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del s XIX
Tacàritx
Possessió del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca ), vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença.
fort de Sant Carles
Història
Fortificació de defensa del port de Palma (Mallorca), projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona.
Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi
Sant Llorenç des Cardassar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi litoral de Mallorca, entre els d’Artà (N) i Manacor (S i W).
L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…
torre Picada
Història
Torre de defensa de la costa, construïda en 1614-22 prop de Sóller (Mallorca) per tal d’evitar el desembarcament de pirates a la cala de ses Puntes; fou projectada ja el 1561, amb motiu del desembarcament turc a Sóller.
Santa Maria del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Comprèn tres sectors el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana puig de son Agulla, 503 m alt i culmina al puig de na Marit 666 m i a la mola de Lluc Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra anomenat en el seu primer tram torrent des Freu , afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya Ací els materials són més recents quaternaris i fragments de miocènics i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la…
Alcúdia
Municipi
Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.
Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…