Resultats de la cerca
Es mostren 1317 resultats
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
serra de Cellers
Serra
Serra dels municipis de Castellfollit de Riubregós (Anoia), la Molsosa i Pinós (Solsonès) i Torà (Segarra).
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de les comarques de la Segarra i el Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell Solsonès i Biosca Segarra
illes Kurils
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oblast’ de Sakhalin, situat entre l’illa de Hokkaidō, Japó, i la península de Kamtxatka i que la mar d’Okhotsk separa de l’oceà Pacífic (15.600 km2 i 1.200 km de longitud).
Hi ha més de 30 illes grans i multitud de petites, totes d’origen volcànic El relleu és muntanyós, amb una altura màxima de 2339 m, al mont Alaid El clima és de monsó Els russos s’afermaren a les illes Kurils al segle XVIII, però el 1855 el Japó s’annexà la part meridional de l’arxipèlag i el 1875 totes les illes, que tornaren a l’URSS a conseqüència de la conferència de Crimea 1945 D’ençà que aquesta les ocupà, el Japó reclamà repetidament la sobirania sobre quatre de les illes
Vil’uj
Riu
Riu de Rússia, a Iacútia i al kraj de Krasnojarsk, afluent del Lena per l’esquerra (2650 km de longitud i 454000 km2 de conca).
Flueix per l’altiplà de la Sibèria central i per les terres baixes de la Iacútia central De règim pluvionival, té un cabal mitjà anual, prop de la desembocadura, de 1 700 m 3 /s, i un cabal màxim a la primavera, a la conca mitjana, de 10 000 a 15 000 m 3 /s Es glaça d’octubre a maig És navegable des de poc més enllà de la meitat del seu recorregut És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica central hidroelèctrica de Vil’uj i per a la pesca Els afluents principals són l’Ulakhan-Vava, el Čirkno, el Cona i el Markha Com a ports fluvials…
V’atka
Riu
Riu de Rússia, afluent del Kama per la dreta i, per tant, subafluent del Volga (1 314 km de longitud i 129 000 km2 de conca).
Neix a l’elevació de Verkhnekamsk, a la República dels Udmurts, i corre a través de l' oblast’ de Kirov Rússia i de la República dels Tàtars És un riu típic de planura, però amb canvis de direcció molt sobtats i amb un recorregut ple de sinuositats De règim nival, té un cabal mitjà anual de 890 m 3 per segon Es glaça de novembre a abril Té com a afluents principals el Kobra, el Moloma, el Pižma, el Čepca, el Bystrica i el Kil’mez’ És navegable des de Kirov hom hi practica la pesca, i és emprat per al transport per flotació
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
Lapònia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 …
Angara
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria oriental, afluent del Ienissei i emissari del llac Baikal (1 826 km de longitud i 1 056 000 km 2
de conca).
El Baikal exerceix un paper de moderador sobre l’Angara, el qual es glaça molt rarament, i la seva abundància és determinada en el curs superior per l’alçària de l’aigua del llac El cabal mitjà del riu a la sortida del llac és de 1 650 m 3 /s, i a la confluència amb el Ienissei, a causa dels afluents que davallen del Sajan oriental, és de 4 150 m 3 /s El curs superior 680 km és navegable, i a les seves vores s’han desenvolupat nuclis industrials conca hullera d’Irkutsk-Čeremkhovo El curs mitjà, poc habitat, és accidentat per nombroses cascades que impossibiliten la navegació i no torna a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina