Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Angarsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ d’Irkutsk, Rússia, a la vall de l’Angara.
Nascuda a l’àrea industrial i minera d’Irkutsk-Čeremkhovo, després de la Segona Guerra Mundial, s’ha convertit en un nucli industrial ben comunicat pel ferrocarril transsiberià productes químics, material de construcció, maquinària, fusteries, refineria de petroli
Altai
Kraj del S de Sibèria, Rússia.
Drenat pel curs alt de l’Obi, és una àrea ben poblada, d’economia essencialment agrícola blat, bleda-rave sucrera, lli, cotó, reforçada per la indústria tèxtil i alimentària El ferrocarril Turk-Sib travessa el territori L’Altai fou constituït kraj el 1937 i fins el 1991 inclogué l' oblast’ autònoma de Gorno-Altaj, posteriorment convertida en república La capital és Barnaul
Sibèria Occidental
Part de la Rússia asiàtica compresa entre els Urals, a l’W (bé que tota la regió dels Urals és administrativament europea), i el Ienissei, a l’E.
La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk
Barnaul
Ciutat
Capital del kraj d’Altai, Rússia.
Situada vora el pantà de Kamensk, sobre l’Obi Fundada el 1738 com a centre d’afinament d’or i d’argent, a partir del 1900 es convertí en el centre comercial d’una nova àrea agrícola, on el 1930 s’inicià el desenvolupament de la indústria química, tèxtil, siderúrgica, hidroelèctrica, alimentària Ben comunicada amb Novosibirsk i la conca de Kuzneck, és un centre de transport entre el ferrocarril transsiberià i el Turksib Té un important observatori meteorològic
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Vladimir
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a la part central de la planura de l’Europa oriental, a la riba del riu Kl’az'ma, hi destaca la indústria química i la maquinària Té institut pedagògic i politècnic i dos teatres Fou fundada el 1108 per Vladimir II Monòmac, que volia crear una ciutat fronterera per tal de protegir els seus estats El 1157 Andreu II Bogol’ubskij en féu la capital del principat de Vladimir-Suzdal' La ciutat es transformà aleshores en el centre polític, religiós i cultural d’aquell estat En 1214-1314, i novament a partir del 1748, fou seu episcopal A partir del 1299 el metropolita de Kíev en féu la seva…
Santa Maria de Porqueres
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Santa_Maria_de_Porqueres.png)
Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…
Sant Petersburg
L’Ermitage de Sant Petersburg, un dels museus més importants de tot el món
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…
Palol de Revardit
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099928.jpg)
Palol de Revardit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall baixa del Revardit (afluent del Terri), que drena el sector nord del terme, i accidentat pels contraforts orientals del massís de Rocacorba.
Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…
Crespià
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Crespia_Santa_Eulalia.jpg)
L’església de Santa Eulàlia
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa i amb l’Alt Empordà..
Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…