Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ogaden
Divisió administrativa
Regió del SE d’Etiòpia, que limi- ta amb Somàlia.
És un altiplà estèpic regat per rius de poca importància té un clima molt càlid i sec 100-300 mm La població, somali, és nòmada Fou annexada a Etiòpia el 1908
Simen
Altiplà
Altiplà de terreny abrupte, al N d’Etiòpia.
S'hi troba el Ras Dashen, el pic més alt del país 4 620 m
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
Abissínia
Geografia històrica
País de l’Àfrica del NE, que comprèn en sentit estricte el quadrant nord-occidental d’Etiòpia (massís o altiplà d’Abissínia, actualment massís o altiplà d’Etiòpia).
El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan
Tigre

Vall de Tigre
Rod Waddington (CC BY-SA 2.0)
Geografia històrica
Regió històrica i administrativa d’Etiòpia; limita al N amb Eritrea seguint el riu Mareb; a l’E amb la regió d’Afar (Etiòpia), al S amb la regió d’Amhara (Etiòpia) i a l’W amb el Sudan seguint el riu Takkaze.
La capital és Mekele 273459 h est 2012 Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji 3411 m El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la…
Addis Abeba
Ciutat
Capital d’Etiòpia, a la regió estat homònima, situada al peu dels monts Entotto i a l’E de l’altiplà de Shewa, a 2.370 m alt.
Addis Abeba es troba en una regió agrícola, fèrtil i ben regada la ciutat, d’aspecte modern, és un nucli de comunicacions ferrocarril a Djibouti 784 km des del 1917, carreteres i aeroport internacional Els habitants són etíops, amb immigrats iemenites, grecs, armenis, siris, indis i europeus dedicats al comerç i a la indústria lleugera preparació de cafè, tabac, adob de pells Centre cultural i universitari Universitat d’Addis Abeba És seu de l’OUA i de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides ECA La creació d’Addis Abeba fou l’obra de Menelik II, el qual, per tal de marcar la…
Usall

Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
Etiòpia

Estat
Estat del NE d’Àfrica, entre Eritrea al N, Sudan i Sudan del Sud a l’W, Kenya al S, Somàlia al SE i Djibouti a l’E; la capital és Addis Abeba.
La geografia física El país es divideix en tres grans regions al N el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3500 m Ras Dashen, 4620 m al SE, l’altiplà gallasomali, inclinat cap al SE inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d’Ogaden separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l’Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de SW a NE, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d’Abaya, i la vall de l’Awash Al N, parallela a la mar Roja, s’estén la depressió…
Nil

El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions…