Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
riu de Cortiella

El riu de Cortiella, afluent del Siurana, al terme de Porrera (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Camp i del Priorat, que neix sota el coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Montllor.
El riu de Cortiella , que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera Priorat El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona
monestir de Corbiac
Priorat
Antic priorat (Santa Maria de Corbiac) de l’orde dels trinitaris.
Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre Mosset i Molig Conflent, obra del s XII, que havia estat la parroquial de Mosset El priorat ja s’havia extingit el 1608 un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà
roca Corbatera
Cim
Cim (1 163 m) culminant del Montsant al Priorat, a l’extrem E, damunt la vall de l’Argentera.
És conegut també com a punta de la serra Major
la Conreria d’Escaladei

La Conreria d’Escaladei amb la serra Major del Montsant com a teló de fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir
riuet d’Escaladei
Riu
Curs d’aigua del Priorat, afluent, per l’esquerra, del riu de Montsant, que neix al vessant meridional del Montsant, prop de la Morera, i s’uneix al seu col·lector a la Vilella Baixa, després de passar per la Conreria d’Escaladei i la Vilella Alta.
la Cogulla
Cim
Cim (1 063 m) a l’extrem occidental del Montsant, al terme de Margalef (Priorat).
el Coll de Mònecs
Sector o indret
Partida
Partida del terme d’Ulldemolins (Priorat), al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclusos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan sXII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
mola de Colldejou

Baixant de Colldejou (Ripollès)
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
monestir del Coll

Santuari de la Mare de Déu del Coll
© Fototeca.cat
Monestir
Antic priorat benedictí ( Santa Maria del Coll
), filial d’Amer, dins el municipi d’Osor (Selva), al límit amb el de Susqueda, prop del coll de Nafrè, a les Guilleries.
El territori depenia d’Amer ja el 860 la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187 es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369 Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592 Resten l’església romànica segles XII-XIII, restaurada, la casa rectoral i una hosteria és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià
Bonrepòs
Monestir
Monestir cistercenc femení ( Santa Maria de Bonrepòs
) situat sota el cingle de la Falconera, al terme de la Morera de Montsant (Priorat), fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria de Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesola en fou la primera abadessa.
Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior