Resultats de la cerca

Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre,…

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu de Set que…

Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…

Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és…

Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en direcció N tossal…

Situació i presentació El terme municipal de Juncosa, de 76,36 km 2 , es troba a l’extrem meridional de la comarca, en contacte ja amb el Priorat El municipi canvià el seu nom pel de Juncosa de les Garrigues el 1937 Limita amb els termes garriguencs de Bellaguarda SW, la Granadella i els Torms W, el Soleràs NW, l’Albagés N, Cervià de les Garrigues NE, la Pobla de Cérvoles E, i amb els d’Ulldemolins SE i Margalef SW, que ja pertanyen al Priorat L’únic nucli de població del municipi és el poble de Juncosa, però també cal esmentar els despoblats de la Sisquella i de Vall-de-reig Morfològicament…

Situació i presentació El terme municipal del Vilosell, de 18,88 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà, als vessants septentrionals de la serra de la Llena, els punts més alts de la qual punta del Curull i la Tossa, de 1 018 i 1 023 m respectivament marquen la frontera meridional, de la qual davalla el riu de Set, que marca la frontera occidental Els municipis limítrofs són, a la Conca de Barberà, els de Vilanova de Prades S i Vallclara E, i a les Garrigues, els de Vinaixa NE, l’Albi N, i la Pobla…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…