Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Himàlaia
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…
Dècan
Altiplà
Altiplà de l’Índia que s’estén per quasi tota l’àrea peninsular, que històricament donà nom a totes les terres al sud del Narmada.
És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes els Ghats Orientals i Occidentals L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala Godāvari Krishna i Penner Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-…
Magadha
Geografia històrica
Antic regne de l’Índia, que originàriament comprenia les regions de Patna i Gayā (Bihar).
Durant el regnat de Bimbisāra ~550-490 aC inicià la seva expansió, que culminà durant l’imperi maurya s IV-II aC ressorgí en temps de l’imperi gupta s IV-V dC
Sikkim
Geografia històrica
Petit regne de la regió de l’Himàlaia que, des del 1974, constitueix un estat associat a l’Índia.
La capital és Gangtog És situat entre el Nepal a l’W, la Xina al N, Bhutan a l’E i l’estat d’Assam, Índia, al S País muntanyós dominat al NW pel massís de Kanchenjunga 8 585 m, comprèn la vall alta del riu Tistā, afluent del Brahmaputra Ocupa una posició estratègica a la ruta entre la Xina i l’Índia La població, escassa 43,3 h/km 2 1981, és de raça nepalesa i de religió hindú, amb minories de bhòtia i leptxes que professen el budisme Amb prou feines té població urbana 5,1% i l’únic nucli urbà important és la capital Entre les serralades s’obren profundes valls que al S del país davallen fins…
Bombai
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, creat el 1947, que corresponia al territori de la presidència de Bombai
.
La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra
Índia
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…
illes Andaman
Arxipèlag
Arxipèlag, a l’oceà Índic, que forma part del territori d’Andaman i Nicobar, Índia.
Les illes més de 200 alineades de N a S són els pics d’una cadena muntanyosa enfonsada, continuació de la serralada de l’Arakan de Birmània A causa del seu clima càlid i humit són molt boscoses Hom hi conrea productes tropicals per a l’exportació cocos, cafè, cautxú, copra i la fusta és explotada A les illes resten uns pocs nadius, anomenats “negritos”, que viuen de la caça i la pesca Port Blair, a l’illa Dakshin Andaman és la principal ciutat i centre de comunicació Explorades el 1607 pel viatger francès Peyraud, estaren pràcticament isolades fins a l’ocupació britànica 1789-96…
Hindustān
Regió
Regió de l’Índia formada per la plana indogangètica, que s’estén pel S de l’Himàlaia en direcció NW-SE.
Es caracteritza pel gran nombre de rius que la solquen El clima és d’hiverns suaus i estius calorosos i humits És densament poblada i amb grans nuclis urbans Delhi, Lakhnaū Vārānasi, etc
Siwalik
Serralada
Serralada de l’Àsia central, que s’estén des de Caixmir fins al riu Kosi, entre l’Índia i el Nepal (350 km).
És formada per conglomerats terciaris, amb una remarcable fauna fòssil, plegats en època recent Té una altitud de 800 a 1 200 m Davalla esglaonadament a la vall del Ganges i és separada de l’Himàlaia per una sèrie de valls longitudinals duns Coberta de bosc, abundant en Shorea robusta sal a l’E, que ha estat superexplotada i és actualment en vies de repoblament
Amarāvatī
Han Jun Zeng (CC BY-SA 2.0)
Temple
Localitat
Budisme
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia, vora el riu Krishna, que fou el centre de la civilització budista dels āndhra (des del segle II aC fins a la dinastia gupta el 320 dC).
Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven colleccions de relleus procedents de les excavacions El monument més important és la gran stūpa , que segueix el model de les de Sānchī , i és recoberta de rics revestiments esculpits A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri , són de l’època d’apogeu 150-320 dC i semblen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina