Resultats de la cerca

Centre agrícola cafè, sisal, arròs, cereals, comercial i industrial tèxtils, mobles, sabates Centre turístic Ferrocarril Aeroport

Des del 1973 hi van essent transferides gradualment les funcions administratives de la capital, i ja a la dècada dels noranta s’hi reunia el parlament Situada en el centre del país, és un nus de comunicacions té aeroport internacional Centre comercial, hi ha indústria tèxtil i alimentària

Situada a la costa occidental de l’illa, després de les capitals de l’estat i de Mwanza, és la segona ciutat de Tanzània És important com a port pesquer i centre d’exportació d’espècies i altres productes tropicals, i hi ha diverses indústries cigarrets, pell, etc Té aeroport Fou fundada el s XVI pels portuguesos El 1824 esdevingué residència del soldà d’Oman, que hi féu construir un palau, actualment seu del govern autònom Durant al s XIX fou un centre del comerç d’ivori i el tràfic d’esclaus Té…

És un important port comercial que efectua més de la meitat de les exportacions de l’estat sisal, cacauets, cafè, fibra de cotó i or Té indústria alimentària, de tabac, de sabó, de vestits, de calçat, de mobles i refineria de petroli La població ha tingut un gran creixement de mitjans anys quaranta ençà l’any 1948 tenia 69 227 h, i hi predominen els asiàtics Terminal del ferrocarril que uneix els llacs amb l’Índic Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Dar es Salaam, fundada el 1961 La ciutat fou fundada al s XVII pel rei Wabarawa amb el nom de…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…