Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sawhāǧ
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Sawhāǧ, Egipte, a la riba esquerra del Nil.
Elaboració de productes agrícoles Seu metropolitana copta Vora la ciutat hi ha les ruïnes dels monestirs coptes Vermell i Blanc, del segle V
Damanhūr
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa d’Al-Buḥayra, Egipte, a la part occidental del delta del Nil, al SE d’Alexandria.
Al començament del s XX tenia uns 30 000 h, xifra que s’havia triplicat el 1947 És un important centre comercial de productes agrícoles arròs, cotó, llegums i nucli industrial indústria tèxtil
Shubrā al-Ḫayma
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Al-Qalyūbiya, Egipte, a l’àrea suburbana del N del Caire, a la vora E del Nil.
Antic centre subministrador de productes agrícoles de la rica àrea deltaica per al mercat del Caire, actualment és un centre industrial productor de filats de cotó, teixits, vidre especial industrial i ceràmica Té institut politècnic afiliat a la Universitat del Caire És situada al terminal sud del canal d’Ismailia, que enllaça el canal de Suez amb el Nil
Port Saïd
Ciutat
Ciutat d’Egipte, té l’estatus de muḥāfaẓa independent.
Construïda durant les obres d’obertura del canal de Suez, és situada a l’extrem nord i a la vora oest d’aquest, en una estreta franja de terra entre el llac Manzala i la Mediterrània Important centre comercial del Pròxim Orient, és port de trànsit, d’abastament i de pesca hom hi importa llana, te, petroli, armes, material de construcció, etc, i n'exporta cigarrets, productes alimentaris, cotó i sal
el Faium
Ciutat
Capital del muḥāfana homònim, a l’Alt Egipte, Egipte.
Situada sobre el canal de Baḥr Yūsuf, aïllada de la vall del Nil, és un focus d’irrigació i un nus de comunicacions ferroviàries i de carretera És un mercat agrícola i un centre d’indústries derivades de l’agricultura filatures i teixits de cotó, productes alimentaris, elaboració del tabac i d’artesania catifes Anomenada Šedét a l’època faraònica i Crocodilòpolis i Arsinoe a l’època hellenística, les seves ruïnes són al nord de la ciutat actual Fou la residència reial durant la dinastia XII, i Amenemhat III féu grans obres públiques al llac La baixada de nivell d’aquest obligà a…
Alexandria
Ciutat
Ciutat i port del N d’Egipte, a la desembocadura del Nil.
Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del…
Núbia
Regió
Regió de l’Àfrica nord-oriental, que s’estén de la primera cascada del Nil a la quarta.
Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…