Resultats de la cerca

Consta de dos espeus  temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de les aigües…

Hi ha restes d’un temple de Mentuhotep II dinastia XI i el temple funerari de Hatšepsut dinastia XVIII, una peça excepcional per la seva estructura sèrie de terrasses escalonades amb grans columnates unides per rampes, cas únic en l’art egipci

No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI 2133-1991 aC, quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X heracleopolitana, que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou 1567-1085 aC És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’Egipte A partir, però, de la dinastia…

El nom gr Τέντψρα copte Tentōre , deriva, segons que sembla, dels dos darrers mots del nom de lloc egipci ’ Iwn-t-ntrt ‘On de la deessa’ Malgrat la seva antiguitat, documentada per les fonts escrites Llibre de les Piràmides , entre d’altres i l’arqueologia capella de Mentuhotep II, blocs d’Ammenemes I, els temples que s’hi conserven daten de la darrera dinastia egípcia sobretot el temple d’Hathor, deessa patrona de la ciutat, i el d’Isis i d’època ptolemaica i romana Prop d’aquest conjunt hi ha la necròpoli dels nomarques de la dinastia VI

El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-…

La forma grega Bubastis i l’hebrea Pibeseth deriven del nom egipci Pr-B3st ‘Temple de Bastet’ Correspon a l’actual Tell Basta Capital del nomós XVIII del Baix Egipte i ciutat molt antiga, no tingué cap paper rellevant fins a la dinastia XXII, quan fou la seu dels sobirans libis Recuperà en part la seva importància amb la dinastia XXX, però per poc temps Especialment famós era el festival que hi era celebrat cada any en honor de la deessa Bastet Les excavacions de Naville per compte de l’Egypt Exploration Fund, han lliurat un bon nombre de materials actualment al Caire i a diversos museus d’…

Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià 245-313 D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” divuit en total, que…

Hi foren enterrats els governadors del nomós IV de l’Alt Egipte des de la dinastia VI fins a la X i també els primers sobirans de la XI Hom hi ha descobert importants inscripcions del primer període intermedi

Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més…

La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…