Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Congo Francès
Geografia històrica
Antiga denominació, vigent des del 1897 fins al 1910, de l’Àfrica Equatorial Francesa.
Ubangui
Riu
Riu de l’Àfrica central, afluent principal del Congo per la dreta.
Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri
Sangha
Riu
Riu de l’Àfrica Central, que pertany a la República Centreafricana i a la República del Congo (1 700 km).
És format per la conjunció dels rius Mambéré i Kadéï, i desemboca al riu Congo, a Mossaka És utilitzat com a mitjà de comunicació en els seus darrers 785 km
República Centreafricana
Estat
Estat de l’Àfrica central, limitat a l’W pel Camerun, al N pel Txad i el Sudan, a l’E pel Sudan del Sud i al S per la República Democràtica del Congo i el Congo; la capital és Bangui.
La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La…
Àfrica Equatorial Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1910 al 1958, els territoris francesos del Gabon, del Congo Mitjà, de l’Ubangi-Xari i del Txad.
La capital fou Brazzaville
Níger
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de Nigèria A…
Txad
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
República de Sud-àfrica
Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…