Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Diniu
Ciutat
Nom d’una hipotètica ciutat ibèrica que hom suposava corresponent a l’actual Dénia (Marina Alta).
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta al s XIX
Gata
Municipi
Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu de Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes).
Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels mobles de jonc, medulla i…
Parcent
Parcent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop.
Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet, subsidiària del…
cap Martí
Cap, el més septentrional dels tres caps que formen el promontori de la Nau, final de les serralades prebètiques valencianes (Xàbia, Marina Alta).
Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño
estret d’Ísber
Congost
Congost del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1 500 ha és receptor d’una conca de 57 km 2 i té uns recursos eventuals d’11 hm 3 en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues la resclosa té 27 m d’altura L’antic nucli de població fou lloc de moriscs 11 focs el 1602 de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva
Benigembla

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, a la conca alta del riu de Gorgos (o riu de Benigembla
), que travessa el terme en direcció oest-est encaixat entre la serra de Laguar i les muntanyes de coll de Rates.
Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del…
Benimeli

Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la rectoria de Ràfol, al curs mitjà del Girona, que travessa l’extrem meridional del terme.
El sector nord és accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues, majoritàriament de propietat comunal Hom conrea el 85% del territori el secà alterna amb el regadiu, que s’ha expandit en època moderna els conreus de secà més estesos són el d’oliveres, ametllers, garrofers i cereals al regadiu, cítrics i conreus d’horta La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població minvà en un 16% del 1900 al 1975 El poble 382 h 2006, binimelins 92 m alt agrupa tota la població del municipi Lloc de moriscs, el 1609…
Benidoleig

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la conca baixa del Girona, al qual tributen els barrancs de la Murta, de Trullers i de la Cova.
Ocupa un terreny pla, només accidentat per una sèrie de turons al sud 355 m al Segili Hom conrea el 72% de la superfície municipal 545 ha predomina el secà sobre el regadiu, que aprofita aigües elevades del riu els conreus més estesos són el de cereals i ametllers, seguits de les oliveres, cítrics, els conreus d’horta, garrofers i la vinya La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe Hi ha petita indústria ceràmica La població anà augmentant fins el 1940 719 h, que començà a minvar El poble 678 h agl 2006, benidolijans 131 m alt, al peu de la…
Beniarbeig
Beniarbeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall baixa del Girona, en un terreny pla, accidentat al sector nord pels contraforts de la serra de Segàrria (508 m alt.).
L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha…