Resultats de la cerca

Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al S del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix

L’antic poble roglaners o rotlaners 116 m alt era d’origen islàmic tenia el nom d' Alcúdia Blanca ,i fou lloc de moriscs 50 focs el 1609 de la fillola de Xàtiva Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs l’actual parròquia és dedicada als sants Joans amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l’Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet també en depengueren temporalment Cairent, amb Carbonell i Llanera, Meneu i Quilis Pertangué a la família Roglà i passà als marquesos de Bèlgida

Lloc de moriscs el 1609 tenia 12 focs, al s XVI fou agregat a l’Alcúdia del Comtat Al s XVIII pertanyia als Beaumont

El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08…

Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia

Fou anomenada també govern o partit, o corregiment de Montesa La jurisdicció d’aquesta governació fou atribuïda inicialment a l’orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment Comprenia la vall de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés Anna, Xella i Bolbait Fou suprimida, definitivament, el 1833 amb motiu de la divisió provincial

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…