Resultats de la cerca

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…

La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera

Passà als Pardo de la Casta, barons d’Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi

És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos…

El formen l’arxipèlag d’origen volcànic dels Columbrets Per l’interès botànic sobretot per la flora xeròfila, alguns endemismes i espècies poc comunes, ornitològic hi nien espècies força rares, com ara el falcó de la reina i la riquesa del fons marí, el 1988 la Generalitat Valenciana declarà l’arxipèlag espai natural protegit, que inicialment només comprenia la zona emergida, a la qual el 1991 s’afegiren unes 4 000 ha d’espai subaquàtic, declarades reserva marina

Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…

Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970…

És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el País Valencià…

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria…