Resultats de la cerca

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…

La meitat dels residents són estrangers

El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat…

Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la Marina Baixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i…

El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…

Després del 1960 cresqué molt ràpidament a conseqüència del turisme Alacant

Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga…

La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n'havia fet donació un cardenal Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

La decisió fou de la junta de guerra d’Alacant i l’obra fou dirigida per l’enginyer Pablo Ordovas No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l’ajuntament d’Alacant, que ha urbanitzat els voltants com a parc Al peu, al vessant del nord, hi ha l’hipòdrom