Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
Amman
Ciutat
Capital de Jordània i del muḥāfaẓa homònim, situada al N del país vora el vadi Zerga, al límit occidental de l’altiplà d’Aràbia, que la separa de la depressió de la mar Morta.
Fou escollida com a capital per la seva situació, l’any 1946, en assolir el país la independència respecte a la Gran Bretanya És el principal centre administratiu, industrial i comercial de Jordània Al costat de la ciutat vella s’ha desenvolupat la ciutat moderna, de caràcter europeu, amb amples avingudes i carrers rectes, vorejats d’alts edificis La ciutat creix actualment d’una forma molt ràpida, a causa, en gran part, de l’arribada de refugiats àrabs procedents d’Israel Les activitats es basen en les manufactures del tabac, tèxtils, alimentàries, del cuir i en la fabricació de ciment…
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…