Resultats de la cerca

Comprenia els actuals termes d’Inca, Selva, Campanet, Búger, sa Pobla, Muro, Llubí, Mancor, Lloseta i part del de Binissalem

Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics

Té una escola tècnica d’agricultura i una acadèmia d’art Ciutat important en la formació de l’estat rus, sobretot de l’estat moscovita, és esmentada per primera vegada en una crònica del 1024 A partir del 1125 fou associada de primer a la ciutat de Rostov, i després a la de Vladimir A partir del 1169 els prínceps moscovites hi residiren sovint sobretot Andrej Bogoljubskij Fins l’any 1238 fou la capital del principat de Suzdal’-Rostov, i durant el s XIV passà a associar-se amb Nižnij-Novgorod Finalment, durant el s XV fou absorbida per Moscou Gaudí de relacions comercials importants, gràcies a…

Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia

Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…

El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per arrendataris i en el 14,4% per…

Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…

Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi, de les quals…

La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’…