Resultats de la cerca
Es mostren 21272 resultats
Dolgoprudnyj
Ciutat
Ciutat de la Rússia, a l’oblast’ de Moscou.
Situada 18 km al N de Moscou, és seu de l’Institut Fisicotècnic de Moscou i de l’observatori aerològic central
Derbent
Ciutat
Ciutat del Daguestan, Rússia.
Situada a la vora de la mar Negra, és un important port comercial i nus de comunicacions
Bornholm
Illa
Illa de la mar Bàltica, que constitueix administrativament un amt
de Dinamarca.
La capital és Rønne 15 259 h 1982 És separada de Suècia per l' estret de Bornholm El principal recurs és la pesca i l’extracció de caolí prop de la capital Hi ha una base aeronaval important Són significatives les esglésies rodones d’arquitectura militar-religiosa, dels ss XII i XIII
Borås
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, Suècia, vora el Viskan, a la regió històrica de Västergötland.
És un gran nucli tèxtil, afavorit per la proximitat del port de Göteborg, al qual és enllaçada per ferrocarril i per carretera La ciutat fou fundada el 1622 pel rei Gustau Adolf, i la indústria actual s’hi desenvolupà a partir del segle XIX És seu d’escoles d’aprenentatge tèxtil, i un nus ferroviari
golf de Bòtnia
Golf marí
Golf de la mar Bàltica situat entre Suècia i Finlàndia i tancat per les illes Åland.
Hom hi distingeix dues parts al nord, Bottenviken , i, al sud, Bottenhavet amb la màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia La salinitat oscilla entre 2‰ i 5‰ Rep les aigües, entre d’altres, dels rius Oulu, Kemi, Torne, Pite, Lule, Ume, Ågerman i Lyungan Els ports principals són Härnösand, Luleå, Sundsvall i Gävle a Suècia, i Pori, Vaasa i Oulu a Finlàndia Roman cobert de glaç durant uns sis mesos a l’any
Bòtnia
Regió
Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.
Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…
Ladoga
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Ladoga_llac.jpg)
El llac Ladoga vers el sector més proper a Finlàndia
vitaly.repin (cc by-sa 2.0)
Llac
Llac de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad.
És el més gran d’Europa 18135 km 2 , 51 m de profunditat mitjana i 230 m de màxima, d’origen tectònic, transformat per l’influx de les glaceres quaternàries El volum d’aigua que conté és de 908 km 3 Hi ha unes 660 illes La costa nord és alta i espadada, i la del sud, baixa i en pendent suau Es glaça de desembre a febrer i es desglaça de març a abril Hi desemboquen els rius Volkhov , Svir’ i Vuoksa i hi neix el riu Neva
Kyzyl
Ciutat
Capital de la República de Tuva, Rússia, a la confluència dels rius Gran Ienissei i Petit Ienissei.
Nucli industrial i centre cultural i científic, fundat el 1914
Kuzbass
Conca hullera de Rússia, una de les més grans del món (26 700 km2), situada entre les serralades de Kuznetskij Alatau, al NE, i Salair, al SW.
Les reserves geològiques, que hom ha calculat d’una profunditat de 1 800 m, són de 725 000 milions de tones Els principals centres hullers són Novokuznetsk, Prokopjevsk, Kisel’ovsk, Belovo, Leninsk-Kuznetskij, Kemerovo i Anžero-Sudžensk
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina