Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Br’ansk
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Br’ansk, Rússia, vora el riu Desna.
Situada en una regió de terres negres, és un nucli agrícola i industrial maquinària, indústria alimentària, metallúrgia, i un nus ferroviari i de carreteres Fundada el 1146, fou un principat independent durant el s XIII i la primera meitat del s XIV Fou possessió de Lituània del 1356 fins al 1503, que fou annexada a Rússia Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys 1941-43
Smolensk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial al curs superior del Dnièper, conserva a la riba dreta l’antic nucli emmurallat i, a banda i banda, els nous suburbis, de carrers amples i amb nombrosos jardins Centre industrial indústries metallúrgiques i indústria lleugera, proporciona el 40% de la producció industrial de la regió Hi ha instituts i escoles d’ensenyament mitjà especial, museus i teatres Nus ferroviari, enllaça amb Moscou, amb Leningrad, amb les repúbliques bàltiques i amb Polònia Capital de la tribu eslava dels krivitxos, centre de comunicacions molt actiu als s IX-XI, tingué un desenvolupament…
Novgorod
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial al Volkhov , a 6 km del llac Il’men’, i nus ferroviari Nucli industrial aporta un terç de la producció de l' oblast' , la situació, prop de Sant Petersburg, en facilita el creixement i la cooperació entre les diverses indústries indústria electrotècnica i radiotècnica, química, de la fusta, lleugera i alimentària La majoria de les fàbriques són posteriors a la Segona Guerra Mundial Té institut pedagògic i politècnic, escoles tècniques i teatrals i museus Darrerament ha assolit fama mundial com a centre turístic Atesa la seva riquesa, en tant que relacionava els ports bàltics amb…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Kuršskij zaliv
Aiguamoll
Albufera del N d’Europa, que s’estén entre la frontera de Rússia i Lituània, a la mar Bàltica.
Geòrgia
Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema…
Rússia
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…