Resultats de la cerca

Neix al vessant occidental de la serralada de Baikal, corre per l' oblast’ d’Irkutsk i la República de Iacútia i desguassa a la mar de Laptev, on forma un ampli delta El cabal mitjà anual a la desembocadura és de 16300 m 3 /s Es glaça entre l’octubre i el novembre i es desglaça entre el maig i el juny Els afluents principals són el N'uja i el Vil’uj, per la riba esquerra, i el Kirenga, el Vitim, l’Ol’okma i l’Aldan, per la riba dreta És navegable des d’Ust'-Kut Els ports més importants són Ust'-Kut, Kirensk, Vitim, Lensk, Ol’okminsk, Iacútia, Žigansk i Bulun Hom hi practica la…

Neix a la regió de Moscou, prop de Novomoskovsk, al vessant oriental de les elevacions de Rússia Central, i segueix la direcció general nord-sud fins a arribar prop d’Ucraïna, on gira cap a l’est per acabar girant altra vegada a la regió de Volgograd cap a l’oest Desguassa a la mar d’Asov, al golf de Taganrog, en un ampli delta d’uns 340 km 2 uns 30 km de longitud per 22 km d’ample Rep, per l’esquerra, el Medvedica, Khop'or, Voronež i Čir, i per la dreta, el Doneck Septentrional i el Sal De règim nivopluvial, té un màxim de primavera, amb mínims a l’hivern i a l’estiu 255 m 3 /s…

La capital és Saransk Situada al NW de l’elevació del Volga, és formada, a la part nord-occidental, per la plana d’Oka-Don, amb formes acumulatives de relleu, i al SE, per l’elevació del Volga, tallada per una espessa xarxa de barrancs De clima continental moderat, té, com a temperatures mitjanes extremes, -11,2°C pel gener i 19,2°C pel juliol, i uns 450-525 mm de precipitacions anuals Amb sòls de txernozem i selvàtics, la torba domina a les valls dels rius —el Mokša, afluent de l’Oka, amb els seus afluents el Vad, el Satis, el Sivin’ i l’Issa, i el Sura, de 110 km, afluent del Volga, amb el…

Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…

Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…