Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Br’ansk
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Br’ansk, Rússia, vora el riu Desna.
Situada en una regió de terres negres, és un nucli agrícola i industrial maquinària, indústria alimentària, metallúrgia, i un nus ferroviari i de carreteres Fundada el 1146, fou un principat independent durant el s XIII i la primera meitat del s XIV Fou possessió de Lituània del 1356 fins al 1503, que fou annexada a Rússia Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys 1941-43
R’azan’
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial, a la desembocadura del Trubeš a l’Oka, és una ciutat industrial indústries alimentàries i de la construcció Té quatre instituts superiors i set escoles tècniques Fundada a la primeria del s XIII, substituí l’antiga ciutat s XI, destruïda pels mongols 1237 Fou ducat independent de Moscou fins el 1521 Conserva les esglésies de la Dormició de Maria s XIV i de l’Arcàngel s XV
Pskov
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Velikaja, a la confluència amb el Pskova, és un nucli industrial, especialitzat en construccions mecàniques Té institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques i una de musical Fundada el 903, estigué subjecta a Novgorod fins que esdevingué principat independent 1348 Fou annexada al de Moscou per Basili III 1510, i perdé el veče o assemblea popular de govern Hi abdicà el tsar Nicolau II 1917 Conserva la muralla fortificada i el kremlin s XII amb les típiques torres bizantinorusses Entre les nombroses esglésies es destaquen les dels monestirs Mirožkij…
Kazan’
Ciutat
Capital de la República dels Tàtars, Rússia.
Situada a la vora esquerra del Volga, a la desembocadura del Kazanka, és un port fluvial important i té indústria de construcció de màquines, metallúrgica i química La universitat fou fundada el 1804 Traslladada, al segle XIV, de més al NE, on havia estat fundada un segle abans pels mongols, al segle XV esdevingué la capital d’un kanat independent Del segle XVI, que fou sotmesa per Ivan el Terrible 1552, és la ciutat murallada, amb la torre piramidal de Sumbeki Són destacables també les esglésies de la Santa Icona, de Sant Cebrià i de Santa Justina, el monestir de la…
Astrakhan
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Astrakhan, Rússia, en una illa formada pel delta del Volga.
Situada en una regió d’aiguamolls salins a la depressió de la Càspia, la ciutat és dominada per la ciutadella que s’aixeca en el punt més alt Centre industrial i port de trànsit per al comerç entre la Rússia europea i l’Àsia central, l’economia és basada en una important indústria pesquera caviar i en el tràfic portuari de petroli procedent de Bakú Antiga capital d’un kanat tàrtar independent, resultat de la fragmentació de l’Horda d’Or segle XIV Conquerida per Ivan el Terrible cap al 1556, caigué posteriorment 1670 en poder del cosac Stenka Razin Pere el Gran la prengué com a…
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Donbàs
Explotació minera
Conca hullera situada entre Ucraïna i Rússia, a la conca del Doneck Septentrional.
Comprèn una gran part de les oblasti de Lugansk i Donec’k, a l’extrem oriental d’Ucraïna, i la part est de l’ oblast’ de Dnipropetrovs’k una part força menor pertany a l’ oblast’ de Rostov Rússia A més dels grans jaciments de carbó, en té de sal i de mercuri i hom n’ha trobat de petroli i de gas Això dona lloc a una poderosa indústria siderometallúrgica, química i mecànica, amb grans centrals termoelèctriques Els centres principals són Lugansk, Donec’k, Kommunarsk i Makejevka El carbó del Donbàs fou descobert vers el 1721 i començà a ésser explotat al començament del segle XIX La guerra de…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
Rússia

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…