Resultats de la cerca

El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol, o el…

Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba , de població musulmana, per Alfons, duc de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València Al començament del segle XVII les seves rendes eren de 5000 ducats La senyoria era habitada en gran part per moriscs, i quan en foren expulsats 1609 els religiosos la repoblaren a l’indret del Rafalet de Bonamira sorgí el Llocnou…

És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm…

Són 41, excavades a la roca, amb una cabuda total de 45 667 hl Al centre de l’esplanada on foren construïdes s’alça una creu esculpida el 1580 per Jeroni Munyós Al s XVII hi fou construïda la capella de Sant Roc que l’arquebisbe Juan de Ribera dedicà a la Mare de Déu del Cap

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…

Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda Vall d’Albaida, i seguint una direcció N-S, passa per Pinet el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet , per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció W-E, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu collector entre Beniarjó i el Real de Gandia La seva conca té uns 140 km 2 Té un cabal de 0,315 m 3 /s durant l’estiatge, que és aprofitat…

El seu terme és drenat pel Vernissa, que rega les parts baixes del terme, i força accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, a la dreta del riu Hi ha també pous artesians El regadiu, mitjançant l’aigua del subsol es va ampliant gradualment el taronger és el conreu gairebé exclusiu Les aigües són administrades per un sindicat, anomenat del riu Vernissa La major part del terme és de secà garrofers, ametllers, i vinya, sobretot de moscatell, destinat a la producció de panses La propietat és força repartida La població ha estat estacionària durant l’últim segle, amb…

El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys alluvials La part no edificada és regada amb aigua del Túria a través de la séquia de Rascanya i és dedicada a conreus intensius hortalisses És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d’estabulació, i que dóna lloc a una important indústria d’escorxadors i fabricació d’embotits Són importants les activitats industrials derivades de l’agricultura sucs i conserves, pinsos, la fabricació de begudes refrescants i darrerament s’hi ha establert una empresa de fabricació d’objectes de porcellana Hi ha també fabricació de…

Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano

La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…